Canta polifonica

Chant polyphonique

Obraders de canta

L’Esquireta que perpausa a tots, obraders de canta, dus dimarç per mes a la sala de las hèstas de Lescar.

Que trobaratz las cantas principaus suu «liberet blu» de L’Esquireta.

Biarn, «país de las cantas»

«La canta qu’ei pertot : en las hèstas, las amassadas hestivas e quitament las escadenças mei tristas on serveish d’exutòri.»

La canta tradicionau que

comença a ua votz, e lèu

ua segonda votz que s’i junta,

puish, en seguida, ua tresau.

A cappella, qu’amia ua emocion

vertadera pr’amor de las soas

modulacions, deus sons cambia

ments de ritme que ne poderé

pas dar un instrument de

musica.

 

«Cantas tà lotas las escadenças, qui parlan sovent d’istòrias d’aulhèrs, d’amor o de militars.»

Lo repertòri qu’ei tant divèrs que André HOURCADE qu’a consacrat a la canta polifonica, ua antologia de 4 volumes, sii uas 1600 cantas repertoriadas.

La transmission orau que damora hèra importanta e que’s persegueish dab los collectatges.

Que i a tanben aquestas darrèras decenias ua creacion de compte har.

Autors e compositors que renaveishen aquera tradicion e que contribueishen a la har víver.

Com cantas de creacion navèra, notem per exemple «Ò mon país», «Amor d’Aussau» o «La Sobirana».

De tant qui son coneishudas e cantadas, aqueras cantas que hèn partida adara de la tradicion.